Hola a totes i tots, com cada 8 març tornem a reivindicar la necessitat d’avançar en una igualtat efectiva entre hòmens i dones que ens permeta aconseguir una societat verdaderament justa i democràtica.
Hui en dia, encara hi ha gent que no entén la necessitat de celebració d’esta data. És per eixe motiu, que ens agradaria recordar a totes eixes persones i a totes les presents la importància que té.
En primer lloc, per què té esta data? Quin és l’origen? El 8 de març de 1857, centenars de treballadores de la indústria tèxtil novaiorquesa van alçar la veu i es van manifestar per primera vegada en contra dels baixos salaris i les condicions inhumanes de treball. Esta no va ser l’última manifestació, en 1908 les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York crida Cotton també es van declarar en sobra com a protesta pel mateix motiu. Eixe dia van morir 129 dones cremades.
Quasi 2 segles després, les condicions laborals entre hòmens i dones continuen sent desigualitàries. No ho diem nosaltres, ho diuen els números. Durant l’últim trimestre de 2021, la desocupació femenina era de 15,04 %, enfront del 11,79 % del masculí. El 22,1 % de les dones que treballaven ho feien a temps parcial, una xifra significativament major al 6,2 % dels hòmens. Açò suposa que, del total de les persones treballadores a temps parcial, un 75 % són dones. A més, a Espanya, les dones cobren un 11,1% menys que els hòmens, una bretxa salarial que s’amplia considerablement en certs sectors, com el de la ciència i la tecnologia, on la diferència aconseguix el 18,7%. Per tant, exigim condicions laborals dignes per a totes com acabar amb les externalitzacions, la temporalitat i les jornades parcials no desitjades; acabar amb els abusos empresarials, amb l’explotació de les autònomes, amb la marginalización de les jóvens i de les persones amb diversitat física i intel·lectual. Exigim que es tanquen les bretxes, tant salarial com de les pensions i que s’atenga especialment als sectors feminitzats, precarizados i invisibilizados (jornaleres, netejadores, kellys) .
En segon lloc, què hi ha d’eixes frases masclistes que estem acostumem a escoltar? Frases que es normalitzen i tergiversen els principis del feminisme. L’autora Vega Alonso de Val en un article va desmentir algunes, i nosaltres volem compartir alguna d’elles amb vosaltres i vosaltres per a començar a desactivar-les en la societat.
La primera frase que trobem “Yo no sóc masclista ni feminista, jo crec en la igualdad”. Segons el diccionari de María Moliner, el feminisme és: "la doctrina que considera justa la igualtat de drets entre hòmens i dones. Moviment encaminat a aconseguir la igualdad". Este concepte també es reflectix en la RAE, que ho definix com: "ideología que defén que les dones han de tindre els mateixos drets que els hombres". És a dir, FEMINISME ÉS IGUALTAT.
Segona frase: “Ni masclisme ni feminisme. No m’agraden els extremos”. Aclarim conceptes: el masclisme promou la superioritat de l’home enfront de la dona i la dominació d’esta. No obstant això, el feminisme defén la igualtat entre els dos sexes.
Tercera frase: “Ya no s’accepta ni un piropo”. Efectivament, ja no acceptem floretes, és hora d’assumir que darrere de cada un d’ells, hi ha una cosificació i sexualización dels nostres cossos.
Quarta frase: “La violència no té gènere. També hi ha dones que apeguen i asesinan” . Pot ocórrer que una dona exercisca violència física sobre una altra dona o sobre un home. Però a nosaltres ens maten pel fet de ser dones. Les dones d’entre 15 i 44 anys tenen més risc de patir violència de gènere que de patir un accident de tràfic o malalties com el càncer o la malària. En 2021, es van registrar 78 feminicidios (homicidi intencional d’una dona a les mans d’un home per masclisme o misogínia) i altres assassinats de dones comesos per hòmens. LA VIOLÈNCIA TÉ GÈNERE I NO PODEM IGNORAR-HO.
Com estes, hi ha moltes més frases i moltes més injustícies que no es poden resumir en un manifest d’un parell de pàgines. Per açò i molt més, el 8 de març SÍ ÉS NECESSARI. Per tant, tu, dona que m’escoltes, hui pot ser el nostre dia, però continuem lluitant els 364 dies restants. Com diu l’autora Elisabet Benavent: “No jutges la germana de la teua dreta ni a la de la teua esquerra. No jutges, ni de front ni d’esquena. Desterra la idea que som enemigues, perquè fer niu a saber que som germanes és molt més càlid. No deixos que ningú assenyale on estan els teus defectes, les teues limitacions, els teus deures i obligacions. Eres tu i només tu qui ha d’aprovar-se en l’espill. Corre lluny si no et sents lliure, si sents que no brilles, si t’han robat la capacitat de triar els teus passos. El teu futur, els teus sons. Depila’t si vols fer-ho, balla en el centre de la pista si t’abellix, beu-te unes copes, posa’t eixa minifalda, manifesta’t o no ho faces, però sempre sentint-te lliure. Tin fills o no els tingues, però no imposes el teu model de vida a les altres. No hi ha manera correcta de ser dona. No hi ha manera equivocada de ser-ho. Solo…se és; ho som”.
En poques paraules, volem viure en llibertat i segures.
Per la meua iaia,
Per ma mare,
Per la meua germana,
Per les meues amigues,
Per totes les meues companyes,
Per mi,
Per totes les dones del món que estan, que van estar i que estaran.
PEL MÓN RURAL, PERQUÈ TAMBÉ ÉS FEMINISTA.
Hui, demà i sempre. Viva la lluita feminista!
Feliç dia de la dona a totes.
Escrit per: Arantxa Monferrer Goto, Raquel Morte Masip, Lorena García Puerto y
Arantxa Novella Salvador.
